Generalitat de Catalunya
dimarts, 09 de febrer 2010
Cultura
Número 5 Gener 2010
Cultura i mitjans de comunicació
ISSN:2013-2433
Més articles d'aquest número
Josep Gifreu Cultura i média a Europa: pànic davant l'abisme blau marí Anar-hi | Versió en PDFPDF
Joan Botella Cultura contra Audiovisual? Anar-hi | Versió en PDFPDF
Jordi Balló El cinema independent i les aliances Anar-hi | Versió en PDFPDF
Sergi Dòria La via fèrtil del periodisme cultural català Anar-hi | Versió en PDFPDF
Oriol Grau, Anselm Roig Televisió: un difusor en transició Anar-hi | Versió en PDFPDF
Ignasi Aragay La construcció del creador mediàtic: de Llull a Monzó Anar-hi | Versió en PDFPDF
David Castillo Consum, crítica, crònica... Anar-hi | Versió en PDFPDF
Àlex Gutiérrez La promoció de la cultura: qüestió de mitjans Anar-hi | Versió en PDFPDF
Javier Celaya Internet: qui prescriu que i a qui Anar-hi | Versió en PDFPDF
Rubén Gallo Nous mitjans de comunicació: cent anys després, cent anys abans: Ruptura o continuïtat cultural? Anar-hi | Versió en PDFPDF
Introducció Joan Manuel Tresserras
Presentació del Conseller


Actualment, sembla una evidència que cultura i mitjans de comunicació formen un binomi indestriable. A banda de la seva funció informativa, els mitjans de comunicació —escrits, audiovisuals o digitals— operen com a agents culturals de primer ordre: no només per la seva incidència decisiva en la difusió, la prescripció i l’orientació dels consums culturals (que estableix un lligam de naturalesa simbiòtica entre els mercats de la comunicació i els de la cultura), sinó també per la seva poderosa contribució en la transmissió de coneixements i en la generació de llenguatges, continguts, referents i imaginari col·lectiu, particularment en el cas dels mitjans de comunicació que anomenem de masses. Al mateix temps, la cultura és per als mitjans una font indispensable de discurs i de valors, de la qual depèn, en bona mesura, la configuració del projecte de cada mitjà i la percepció i la valoració que obtindrà posteriorment.
Tant la cultura com els mitjans constitueixen, per altra banda, factors fonamentals en la vertebració i la reproducció de les comunitats nacionals. Des d’aquest punt de vista, l’espai català de cultura i comunicació apareix més que mai com un instrument clau per a la cohesió social del nostre país. La constatació del caràcter nacional de la realitat catalana proporciona tot just un punt de partida. Un fonament. Però la nació és una possibilitat només, no és inevitable ni la podem donar per descomptada. Per això, en clau de la democràcia global, val la pena concebre el país com un projecte electiu en construcció orientat al futur. Un projecte en construcció, que incideix directament en la capacitat de produir elements d’identificació que puguin ser compartits per totes les persones que formen o que vulguin formar part de la comunitat catalana. I també, en la possibilitat de superar l’actual fragmentació del mercat cultural català per articular-lo d’acord amb la seva realitat: la d’una llengua europea compartida per deu milions de persones, que es troben en plena disposició de consumir productes culturals elaborats en aquesta llengua. És també d’acord amb aquesta perspectiva que cal considerar les polítiques sobre cultura i comunicació com a polítiques socials, que han d’aspirar al millorament dels mecanismes d’articulació de la societat i a garantir l’efectiva universalitat i igualtat pel que fa a la capacitat i la qualitat de l’accés a les fonts de la informació, el coneixement i la cultura.
En l’era de la desterritorialització i la hibridació de les cultures i els sistemes de comunicació, els espais delimitats per la presència d’una llengua específica distintiva esdevenen una altra mena de territori de desplegament de la comunitat. Polítiques de construcció d’aquests espais o polítiques de destrucció, de subordinació o marginació. Horitzontalitat i respecte per a totes les llengües i cultures o bé assimilació, jerarquització i discriminació.

Carles Mundó
Cultura, comunicació i mercat

Cultura, comunicació, mercat, comunitat i coneixement són conceptes que van units indestriablement. Calen polítiques actives de foment per vertebrar una indústria sòlida que asseguri que l'espai català de cultura i comunicació és l'entorn en el qual ens reconeixem i des del qual esdevenim singulars i universals.

Cultura, comunicació, mercat, comunitat i coneixement són conceptes que van units indestriablement. Calen polítiques actives de foment per vertebrar una indústria sòlida que asseguri que l'espai català de cultura i comunicació és l'entorn en el qual ens reconeixem i des del qual esdevenim singulars i universals.
Avui poca gent dubta que la cultura i la comunicació són dues cares d'una mateixa moneda. L'una i l'altra estan relacionades de forma indestriable, especialment quan parlem de cultura de masses, perquè molts projectes culturals no tenen sentit sense un pla de comunicació que els permeti arribar als seus destinataris. Per la seva banda, els mateixos mitjans de comunicació necessiten també de la cultura per ser reconeguts i per adquirir els valors que diferencien un mitjà d'un altre [...]

You need to upgrade your Flash Player This is replaced by the Flash content. Place your alternate content here and users without the Flash plugin or with Javascript turned off will see this. Content here allows you to leave out noscript tags. Include a link to bypass the detection if you wish.
© 2008 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació